1a sortida del curs d’iniciació d’esquí de muntanya

Puigmal de LloAquest darrer cap de setmana ha tingut lloc la 1a sortida del curs d’iniciació a l’esquí de muntanya que organitza la secció d’esquí de l’entitat en col·laboració de l’ECAM.  La sortida es va desenvolupar al Puigmal de Llo. El nostre consoci Julià Sànchez ens envia el seu track perquè ho pugueu veure amb el Google Earth. Us podeu descarregar aquí l’arxiu .kmz

I aquesta és la crònica:

Aquest diumenge hem fet la primera sortida del Curs d’Iniciació a l’Esquí de Muntanya. Ens hem trobat a les 9 al segon pàrquing de l’estació de Puigmal i allà hem començat les explicacions teòriques corresponents a que hem de dur a la motxilla, com l’hem d’organitzar i quina és la seqüència recomanada de coses a fer des que surts del cotxe fins a que et poses a foquejar (o caminar). Els monitors han fet molt èmfasi en el fet que el grup s’ha de transformar en un equip. Sintetitzant diríem que tots els membres del grup passen a tenir un objectiu comú, i cadascun dels membres ha d’aportar les seves habilitats per a ajudar a la resta del grup a aconseguir-lo. Aquesta aportació em va semblar molt interessant ja que fins ahir no m’havia fet mai aquest plantejament. Un dels altres aspectes en el que han fet molt èmfasi és en la necessitat que cadascun dels membres del grup interioritzi la seqüència d’accions a realitzar en les transicions (aturades), amb l’objectiu de reduir al màxim el temps d’aquestes. En concret, la primera a la que s’han referit, ha estat la de la posta en marxa, ja que tot i que s’ha de respectar el ritme natural de tothom i en especial el del més lent, no convé que aquest darrer faci esperar excessivament la resta del grup. Avui la temperatura era molt agradable i ens ha permès gaudir d’un parell d’hores d’explicacions i preguntes.

A les 11 hem començat a foquejar per la pista verda, gairebé planera, que tot remuntant la vall es va aproximant al rierol. Durant aquest tram els monitors han insistit molt en la posició adequada per a progressar i en la importància que el primer s’asseguri que l’equip es manté compacte, adequant el seu ritme al del membre més lent. Depenent de si el grup compta o no amb un expert o un membre molt en forma, anirà fent rotacions per a obrir traça. Però sigui qui sigui la persona que vagi davant, aquesta haurà de vetllar per a que el grup es mantingui compacte.

Al arribar al final de la pista, quan aquesta ja gira 180º a la dreta, i tenim davant nostra una caseta de material, hem remuntat la vall uns metres per un camí més estret i aquí hem fet unes pràctiques de descens sense treure’ns les pells. El camí, en aquest punt s’ha fet més estret i pendent pel que hem pogut practicar amb les alces i experimentar quins grups musculars treballen més en cada cas.

Després d’una estona pujant, la vall s’obre una mica i gira cap a l’esquerra. Seguint recte i amb més pendent per una canal accediríem a l’itinerari per a pujar al Puigmal, però aquest no era el nostre objectiu.

En aquest punt, i aprofitant una petita pala, hem deixat les motxilles i hem fet pràctiques de la volta maria en una neu força pesada. Hem pogut practicar el moviment estàndard així com algun recurs que ens han explicat els monitors per a quan sembla que l’esquí no vol anar on nosaltres voldríem al donar la patadeta.

Després d’una estona practicant hem reiniciat la nostra marxa no sense abans retirar els pams de neu que se’ns havien acumulat a pràcticament tots en les nostres pells. En aquest tram la vall és més estreta i l’itinerari progressa pel costat mateix del rierol que a voltes podíem veure. Aquí hem pogut practicar el flanqueig fins que hem arribat a una zona en la que la vall tornava a obrir-se. En aquest punt eren les 14h i hem decidit remuntar la pala durant una hora fins on arribéssim per a poder practicar després diferents recursos per a descendir.

A partir d’aquí ha començat una ascensió més pronunciada en la que hem pogut practicar de manera continuada la volta maria alternada amb algun gir progressiu. La neu en aquesta pala estava més transformada seca i compacta, el que ens ha permès avançar amb més suavitat. Durant aquesta ascensió el monitor ens ha dit que una bona manera de garantir la cohesió del grup és que el primer progressi sense alces. D’aquesta manera s’assegura que la resta del grup, que segurament són menys experts que ell, podran progressar per la traçada oberta sense una dificultat insuperable. Cap a les 15h havíem assolit la cota 2500 aprox. i a recer d’unes petites pedres hem decidit finalitzar la nostra ascensió.

En aquest punt els monitors ens han explicat que el primer que hem de fer és abrigar-nos i preparar el material per al descens, i un cop fet això i no abans, aleshores menjarem i beurem alguna cosa. El motiu pel qual s’ha de seguir aquest ordre és perquè quan això ho fem al cim ens podem trobar que el temps canviï sobtadament i calgui iniciar el descens de manera immediata i no es recomanable que aleshores haguem d’estar esperant que algú tregui les pells, etc.

Així doncs, hem après a retirar les pells de manera adequada, i algun recurs per a plegar-les correctament sense que ens toquin el terra. Un cop fet això, hem ajustat els esquís i les botes per al descens, i després hem pogut gaudir d’un petit piscolabis compartint el que dúiem. No em puc estar de destacar el fantàstic brou que portava l’Edgar. 🙂

Després d’aquest repòs que hem hagut d’allargar una mica perquè un dels companys ha arribat molt petat i ha necessitat d’una pausa més llarga, hem iniciat el nostre descens, on hem pogut practicar la cunya, els girs en cunya, el descens en diagonal, la volta maria mirant avall i el gir en caiguda (aquesta darrera modalitat no ens l’han ensenyada els monitors). Tots els cursetistes patíem principalment del mateix defecte o vici. La maleïda tendència a tirar el cos endarrere, el que provoca que la sortida del gir no sigui reduint velocitat sinó a l’inrevés, amb la conseqüent pèrdua de control i posterior caiguda. A poc a poc hem anat millorant lleugerament i al final de la pala algú ja ha aconseguit encadenar un parell o tres de girs. Tot i que un dels monitors també ens ha ensenyat la manera de girar fent flexió-extensió em sembla que cap de nosaltres ha estat capaç de posar-la en pràctica.

A partir d’aquest punt, la vall s’ha tancat i hem anat descendint tot deixant-nos lliscar semi-lateralment sobre els esquís, tot flanquejant, i un cop arribats a la conjunció amb la canal que baixa del Puigmal, el camí es converteix en un petit tub que la majoria de nosaltres hem baixat fent la “caseta” permanent per falta de forces i habilitat per a encadenar girs curts i continuats que evitessin l’augment descontrolat de la velocitat.

En arribar a la pista, hem anat descendint tranquil·lament fins a arribar als cotxes, on els monitors ens han explicat com recollir el material, fent especial èmfasi en el que havíem de fer en arribar a casa per a garantir el seu bon manteniment.

En resum, una jornada fantàstica en la que hem pogut gaudir d’una fantàstica companyia, un bonic entorn i unes explicacions molt profitoses.

Em deleixo perquè arribi el proper cap de setmana de curset. Fins aleshores… que gaudiu de la muntanya.

Deixa un comentari