Sortides en diumenge: Canalda (Solsonès)

Quan:
27 Octubre 2019 tot el dia
2019-10-27T00:00:00+00:00
2019-10-28T00:00:00+00:00
Contacte:
Antoni Alcalà

Caminada molt bonica. Sortint del petit poble de Canalda, entre pinedes, el camí s’enfila una mica fins al Cap de la Roca Canalda, amb vistes impressionants. Pel camí trobarem bonics salts d’aigua, fonts i baumes, algunes obrades.

Itinerari circular: Sant Julià de Canalda, Font de la Rectora, Salt del Torrent de la Perdiu, Cal Pubilló, Salt Torrent d’Urdoll, Cap de la Roca Canalda, Ca la Rita, Ca l’Andreu, El Ditet, Coves dels Moros, La Casa Nova, Canalda.

Recorregut: 12,400 km

Desnivell: +- 650 m

Durada: 5/6 h (amb parades i dinar)

Dificultat: mitjana

Esmorzar: a les 8.30 h (més o menys) al bar “Bon dia” de Sant Llorenç de Morunys. Al costat de la benzinera Repsol.

Dinar: de carmanyola

Trobada: a les 6.30 h a Fabra i Puig (horari nou)

INSCRIPCIONS EN AQUEST ENLLAÇ

RUTA:

Comencem a caminar al poble de Canalda, davant l’església de Sant Julià (d’origen preromànic però molt modificada posteriorment). Comencem pujant suau, tot passant per la Font del Rector i la bonica roureda del Prat.

Una mica més endavant creuem el torrent de la Perdiu, allà on forma el que ha de ser un salt d’aigua espectacular… quan porta aigua. Just al seu costat hi ha la font de les Esplugues, i uns metres més enllà, les Esplugues, unes baumes boniques.

Deixen enrere alzines i roures, i comencem a pujar, ara amb una mica més ganes, per pinedes de pi roig. Tot escoltant el so de l’aigua decidim explorar el torrent de l’Urdoll, deixant el camí, per descobrir un parell de salts d’aigua ben bonics. Al de més avall hi intentem baixar, però no podem i ens hem de conformar en veure’l només des de dalt. Reprenem el camí i de seguida passem per la bonica font de Pallerols, aquesta sí amb aigua ben fresca.

Tot seguit el camí es comença a enfilar amb ganes. Arribem al Cap de la Roca Canalda una mica pel dret, però el premi val la pena. Distingirem, si hi ha bona visibilitat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Montsec i la vasta plana lleidatana.

El camí es converteix en una pista, que tot fent esses, baixa encara molt més ràpidament del que hem pujat. Gairebé al cap de vall, però, ve l’altra part més interessant d’aquesta ruta. Sota l’espectacular cingle de Roca Canalda, una paret de conglomerat d’uns cent cinquanta metres, hi ha un seguit de boniques baumes, algunes habitades des de fa molt temps enrere. La més coneguda, per ser la més gran i la més ben conservada, és la primera que trobem. És la bauma obrada de ca la Rita, que va estar habitada fins als anys vuitanta del segle passat (per la dona que li va donar nom). Ben a prop de la casa, també sota la bauma, hi ha uns degotalls que feien la funció de font.

No gaire lluny hi ha la bauma obrada de ca l’Andreu. En més mal estat, però també amb un degotall que era aprofitat. Poc més enllà hi ha el Ditet, una agulla adossada al cingle. I una mica més enllà, encara, l’Espluga de Melera (sense construccions).

Al final del Penya-segat hi ha les Coves dels Moros, habitades des de temps medievals, i on encara en resten algunes parets. Són de difícil accés i, antigament, només s’hi devia poder accedir amb l’ajuda d’escales (això és una suposició). Tot i que el nom ens pot fer pensar que fins i tot podria haver set habitada des de més antic, descobrim que el topònim “dels Moros” sovint era usat per donar nom a construccions de les quals no se’n coneixia l’origen de tant vell… de fet, posa com a exemple que en aquesta zona hi ha, també, dos dòlmens dels Moros.

Un cop vistes les baumes, poc més enllà, el camí gira i baixa directe fins al poble de Canalda.